Història del Reiki

Reiki és una paraula japonesa que significa energia vital universal

Actualment és una paraula japonesa que es fa servir per identificar el sistema d'harmonització Natural del descobridor Mikao Usui.
Va ser un monjo budista que durant un retir espiritual de 21 dies de dejuni a la muntanya Kuramayama a mitjans del s. XIX, va redescobrir una tècnica de sanació mil·lenària que ja existia i que portava molt de temps oblidada.
Es diu que allà se li va atorgar tota la saviesa ancestral d'aquest sistema i la simbologia que avui es coneix com a Reiki.
REI/ significa universal en japonès i es refereixi a la part espiritual, a l'essència energètica còsmica que interpreta totes les coses i circumda tots els llocs (l'energia que ens envolta a tot arreu).
KI/ és l'energia vital individual que envolta els nostres cossos mantenint-nos vius, i és present, fluint en tots els organismes vius. Tant en humans, plantes, animals, pedres...
Quan l'energia del Ki surt d'un cos, aquest cos deixa de tenir vida.

El mètode de reiki es basa en la creença hinduista, en el correcte fluir de l'energia vital a través dels diferents xacres. Els quals són els encarregats d'assegurar un bon estat de salut a l'organisme.
Segons aquesta creença, el mal funcionament o bloqueig de l'energia en un o diversos xacres seria el que provoca o agreuja el mal estat de salut donant lloc a malalties i trastorns.
El Reiki no pot reemplaçar cap tractament mèdic. Es fa servir com a teràpia complementària en molts tractaments de la medicina convencional.
Al meu parer, l'essència del Reiki és que, a més d'una teràpia, és un camí espiritual. El Mestre Usui va imposar als seus alumnes els principis de l'emperador Meiji i els va establir com a norma de vida per a tot aquell practicant de Reiki.
El mètode secret per atraure benediccions a la teva vida o la medicina espiritual de moltes malalties.